LLUNY

Que jo recordi, sempre mha agradat viatjar. Vaig començar a fer-ho de nen, anxovat en un cotxe amb els pares i els tres germans, i vaig continuar tot sol a partir dels 18 anys. Motxilla a lesquena i carretera i manta, com més lluny millor. Potser algun psicòleg diria que fugia dalguna cosa. Vés a saber. En qualsevol cas, beneïda sigui aquella fugida. Al principi viatjava per curiositat: per veure què hi havia més enllà de casa, més enllà de Barcelona, més enllà de la frontera, més enllà dEuropa De mica en mica, el món es va anar eix...[Leer más]