TE'M MORIRES

«Avui he tornat a aquesta terra ara cruel. La nostra terra, pare. I tot com si continués. Davant meu, els carrers escombrats, el sol ennegrit de llum netejant les cases, blanquejant la calç/ i el temps entristit, el temps aturat, el temps entristit i molt més tris t que quan els teus ulls, clars de boira i la flaire de mar distant fresca, engolien aquesta llum ara cruel, quan els teus ulls parl aven fort i el món no volia ser més que existir. I, tanmateix, tot com si continués. El silenci fluvial, la vida cruel perquè és vid a. Com a...[Llegir més]