THOMAS L'OBSCUR

Amb una veu que ja no cantava, que ja ni tan sols xerrava com la de l'ocell xerraire, home sense cap punt d'animalitat, vaig deixar de poder-me expressar. Pensava, fora de tota imatge i de tot pensament, en un acte que consistia a ser impensable. En tot moment jo era aquest home purament humà, únic exemplar d'individu suprem, pel qual cadascú es canvia a l'hora de la mort i que només ell es mo r en lloc de tothom. Amb mi l'espècie es va morir per complet una vegada i una altra. Si haguessin deixat morir, cadascun al seu gus t, aquests...[Leer más]