Suen prové d’un poblet perdut en la immensitat d’un Imperi Xinès atemporal. Com que l’ordre perfecte de les coses emana de la figura llunyana de L’Emperador, decideix anar-lo a veure.
Aviat, però, descobreix les diferències entre aquella idea harmoniosa del món i la vida quotidiana. Després d’alguns malentesos que l’ensinistren sobre la mentida i les aparences, acaba a la presó i coneix Li Dai, un alt funcionari que li mostra la manera de camuflar i aprofitar la diferència entre realitat i representació: la política.
A partir d’aquí, Suen viu una sèrie d’aventures entre les quals fins i tot es troba amb la seva pròpia història convertida en mite, una versió idealitzada segons la qual hauria trobat L’Emperador i viuria feliç amb els honors atorgats. Suen esdevé, doncs, un engranatge d’un mecanisme mític, d’un relat que justifica la possessió del poder. Amb el pas del temps, però, aprèn a distingir escletxes per percebre l’exercici del poder i com en algunes ocasions aquest poder necessita esclatar amb arbitrarietat per mostrar-se i dominar amb la por.
Arriba un moment que ja no importa L’Emperador sinó acompanyar Suen en el seu llarg aprenentatge.
L’estil que Jordi Coca ordeix en aquesta faula manté l’encanteri de llegir un clàssic oriental al temps que narra situacions i personatges que interpel·len el lector contemporani. És una gran notícia que l’editorial Comanegra hagi decidit recuperar aquesta novel·la imprescindible.
Damià, llibreter
