October 22, 2020

Judit Carrera: Elogi de la traducció

Judit Carrera: Elogi de la traducció

Quart capítol del llibre Laie 40 anys. 1980-2020 que hem publicat per celebrar l’aniversari.

En publicarem a poc a poc tots els capítols a la nostra web.

 

4

Elogi de la traducció 

Judit Carrera. Directora del CCCB

Com a espai públic i alhora àmbit íntim de la memòria, la llibreria (com els museus i altres llocs de mediació) facilita la vinculació als altres des de la individualitat. Ajuda també a traduir el món.

 

Les llibreries són espais de cultura de primer ordre. Com a tals, són llocs públics i alhora profundament íntims, espais que remeten a històries particulars, dibuixen mapes reals i imaginaris, tracen genealogies entre diferents llenguatges artístics i vinculen passat i futur. Com els museus, són espais de memòria, mediació i representació. Les llibreries donen perfil a les ciutats que les acullen i en són alhora un reflex, perquè una llibreria és sempre un mirall de la història, les tensions i els somnis de la societat que l’ha vist néixer. És un espai en moviment, una fotografia inacabada i incontrolable i, com a tal, un espai de llibertat. Un pont.  

Com la majoria de societats d’arreu del planeta, Barcelona i Catalunya són terres que han fet del multilingüisme i de la traducció una manera d’estar al món. Més enllà de la venda de llibres, Laie és emblema d’aquest esperit, d’aquest pont permanent entre cultures i llenguatges.  

La traducció és una tècnica de viatgers, mercaders, ambaixadors i intèrprets. Però és molt més que això: és el paradigma de tots els intercanvis, no només de llengua a llengua, sinó també de cultura a cultura. La traducció facilita la comprensió entre mons diferents, fent-ne una equivalència, una aproximació. No és mai una còpia idèntica. No hi ha traducció perfecta, però en canvi tot és traduïble. Aquesta és la seva gran virtut: la traducció ens diu que la comunicació sempre és possible, encara que perdem matisos pel camí. Ensenya, per tant, la necessitat de renunciar a la puresa i a l’absolut i la importància de posar-se al lloc de l’altre. D’aquí el valor de la literatura i les humanitats, que permeten imaginar altres mons possibles i llegir textos de persones i temps que mai podrem conèixer, per tornar després a la nostra cultura d’origen enriquits i transformats. Els llibres ajuden a entrenar la nostra habilitat per veure més enllà de qui som i vincular-nos a altres que no coneixerem mai per prendre consciència que, en definitiva, compartim el món. Com va defensar l’escriptora britànica Jeanette Winterson al CCCB, la literatura serveix per recordar que, al capdavall, en les nostres inquietuds més íntimes no estem mai sols.  

A les darreres dècades, el món ha canviat molt ràpidament i s’ha fet més imprevisible. Els avenços científics i tecnològics en el terreny de la robòtica o la intel·ligència artificial han generat interrogants profunds sobre la pròpia noció de condició humana. Les categories que havien articulat les trajectòries vitals, com el treball o el gènere, estan en plena mutació. L’impacte de la crisi financera i els efectes negatius de la globalització han generat molta incertesa, i molta por. La mateixa idea de futur està en crisi, i sense una idea de futur no hi ha llibertat. Per això els espais de traducció i de mediació, els llocs que permeten imaginar altres futurs possibles, són més necessaris que mai. Calen més ponts que ajudin a recosir les fractures d’aquest món desbocat.  

Alhora, la revolució tecnològica ha irromput a les nostres vides en la que probablement és la transformació cultural més profunda de les últimes dècades. La tecnologia ha alterat la manera de fer i accedir al coneixement, amb les seves llums i les seves ombres. Internet, nascut com un espai de llibertat sense límits, també ha mostrat la seva cara fosca com a espai de distracció, tancament i control. Els llocs tradicionals del saber estan en crisi i els espais de cultura han de repensar-se per ser més oberts i inclusius, i per integrar-hi plenament les generacions nascudes en aquest nou entorn. Alhora, el món digital ha confirmat que la cultura és un món en xarxa i que els espais culturals formen part d’una mateixa conversa col·lectiva feta de complicitats i dependències mútues. Els museus generen lectors i les llibreries creen visitants de centres culturals. Són nodes d’un mateix ecosistema que articula i sosté l’esfera pública, aquest espai de mediació intangible entre l’individu i el poder de l’Estat, que ens vincula amb els altres i que avui està tan amenaçat.

Les llibreries, com els museus, els teatres o els cinemes, promouen la curiositat, l’empatia i el dubte, que són els grans antídots contra la cultura de l’odi que avui impera a tants llocs d’Europa. L’odi no neix espontàniament, sinó que es cultiva amb associacions d’idees falses, repetides permanentment, fins a crear suposades veritats. Com afirma la filòsofa alemanya Carolin Emcke, només es pot odiar en abstracte, perquè amb el contacte i la precisió sorgeixen els dubtes, la tendresa i el matís. En una societat on s’ha normalitzat l’odi i s’exhibeix el ressentiment amb orgull, els espais físics que, com les llibreries o els museus, afavoreixen el contacte i la traducció permeten desvirtualitzar els cossos, imaginar una nova utopia mobilitzadora i celebrar el món.   

 

Tots els capítols de Laie 40 anys. 1980-2020

icono Related magazine posts

icono Related events