EL NOM DEL VENT

«He robat princeses a reis adormits als túmuls. Vaig calar foc a la ciutat de Trèbon. He passat la nit amb Felúrian i n'he sortit viu i amb la raó intacta. Em van fer fora de la Universitat a una edat en què a la majoria encara no els hi deixen entrar. He recorregut a la llum de la lluna camins dels quals els altres no gosen parlar de dia. He parlat amb déus, he estimat dones i he escrit cançons que fan plorar els joglars...»Em dic Kvothe. Potser has sentit parlar de mi.».