PARLEN ELS ULLS

Després de Signes de terra i Una illa, fites de lentrada en la maduresa creativa de Begonya Mezquita, Parlen els ulls reprèn alguns dels motius i formes característics de la seua poesia: la freqüent presència del record com a eina de construcció poètica, la trans formació de la realitat immediata en una font inesgotable de percepcions i visions poètiques molt personals, el punt central que ocu pen el desig i el cos en la reflexivitat i el desplegament dels poemes, la música i la gracilitat de la paraula que senlaira, la to mbarella s...[Leer más]