UN LLUM QUE CREMA

Va ser, secret, un rusc vermell: magrana supervivent del darrer esplet. Avui,en canvi, és el cadàver d'una fruita:per dins, conserva un gruix de grans desfets,negrós, velat de podridura blanca.I, com la sang que es va escorrent del xaipenjat, se n'ha escolat el suc vinós fins a l'última gota. Fosca, ingràvida,la carcassa unes bastes castanyolesbranda agafada al branquilló espinós, deixada de la mà de déu del vent.