LA MEVA MARE
"La memòria defallent de la meva marela va submergir, durant els últims mesos de vida, en la seva infantesa. Convertida de cop en una nena petita i, més endavant, en una jove casada massa d´hora, va començar a parlar-me conovocant els morts i els vius. Eplicant el seu passat, la meva mare es va alliberar d'una vida durant la qual poc sovint va ser feliç. Durant dies sencers, la vaig escoltar, vaig seguir les seves incoherències, vaig patir alhora que vaig redescobrir-la. He inventat les seves emocions i he hagut de llegir, o més aviat traduir, els seus silencis".