14 de novembre de 2017

Escrits de Yasujiro Ozu

Escrits de Yasujiro Ozu

Segons Wim Wenders, si hi hagués alguna cosa com un tresor sagrat del cinema, aquest hauria de ser l'obra de Yasujiro Ozu.

http://www.laie.es/libro/la-poetica-de-lo-cotidiano/1225992/978-84-16529-45-2?utm_source=llibre%20yasujiro%20ozu&utm_medium=social&utm_campaign=recomanat

La seva pel·lícula Tokyo monogatari (Contes de Tòquio) apareix en les llistes de les millors pel·lícules de la història del cinema. Però no es tracta d'una sola pel·lícula; el tresor de què parla Wenders el conforma la pràctica totalitat de la seva filmografia, ja que cadascuna de les pel·lícules del cineasta japonès defensa una mateixa manera de sentir el cinema i per tant es fa difícil no entendre-les com un tot.

A La poética de lo cotidiano. Escritos sobre cinema l'editorial Gallo Nero presenta una selecció de textos que abasten trenta anys, des de 1931 a 1962. Hi ha entrevistes i altres escrits. No massa ja que, segons llegim, li cansava escriure. I en ells parla d'experiències vitals i personals, dels canvis en la societat japonesa després de la segona guerra mundial i de com ho ha reflectit en el seu cinema. Parla també de tècnica cinematogràfica, tot i que la majoria de vegades, per posar objeccions: "hi ha la sensibilitat, no la gramàtica". Aquesta premissa és una constant en el cinema d'Ozu, la sensibilitat artística: llegim sobre la importància de les el·lipsis, dels decorats i objectes escollits, dels enquadraments fixes intensament poètics que serveixen per passar d'una escena a una altra i evitar solucions més corrents, com el fos.

http://www.laie.es/libro/la-poetica-de-lo-cotidiano/1225992/978-84-16529-45-2?utm_source=llibre%20yasujiro%20ozu&utm_medium=social&utm_campaign=recomanat

Hi ha també aquesta altra sensibilitat que prové de la gran humanitat del cineasta i que veiem en els temes de les seves pel·lícules, en la manera d'enfocar els conflictes en les relacions interpersonals. O, per exemple, a un altre nivell, en la direcció dels actors, en prioritzar la qualitat humana per sobre dels resultats: "Si un actor no m'atreu com a persona no em ve de gust treballar amb ell, i arriba a no interessar-me fer aquest treball. Però si la seva interpretació presenta algun defecte i és una bona persona, llavors sento l'estímul de treballar amb ell ".

Finalment, hi ha la sensibilitat de l'espectador, al qual el cineasta no només apel·la, sinó que estimula, i ho fa a través de mitjans purament cinematogràfics, reduint els components dramàtics i potenciant els recursos de suggestió: "no es tracta d'explicar el que sigui d'una manera exhaustiva, sinó de mostrar sobretot el setanta o el vuitanta per cent, deixant el que no es veu a la sensibilitat estètica de l'espectador ".

Considerat com "el més japonès dels directors japonesos", no sorprèn trobar en aquests textos un elogi constant de la contenció i de les formes "humils" d'expressió. La seva poètica de la quotidianitat, a la qual fa referència el títol, intenta revelar-se i ser reconeguda per tots els mitjans. Igual que en el final d'El sabor de l'arròs amb te verd, quan de sobte la protagonista trenca a plorar a l'entendre el que el seu marit -al que fins a aquest moment aborrecía- vol dir quan parla de "l'íntim, el senzill i el familiar "...

Núria, llibretera

Autor: Núria

Comparteix

Següent

Laie 15/11/2017

Màrius Torres