24 de gener de 2019

Iris Murdoch: un perfil

Iris Murdoch: un perfil

La presència d’Iris Murdoch (15 de juliol del 1919-8 de febrer del 1999) ha marcat amb força el desenvolupament de les lletres angleses en la segona meitat del segle XX. No hi ha cap altre novel·lista que, com ella, hagi concebut la narrativa com a forma de pensament, com a espai de discussió d’idees, sense renunciar a la dimensió estètica en la seva prosa.         

Murdoch és una autora que preserva en la literatura la seva vocació filosòfica, establerta a Oxford i a Cambridge, on va exercir inicialment com a professora i com a autora d’assaigs (va ser autora de la primera monografia anglesa sobre J.P. Sartre). Ara bé, aquesta faceta es combina amb una capacitat d’observació i una precisió estilística de primer ordre. El simbolisme i la ironia són presents al llarg de tota la seva obra, incrementant-se en la seva producció al llarg dels anys seixanta i setanta, en títols com L’unicorn (1963) El temps dels àngels (1966), El somni de Bruno (1969), o El príncep negre (1973). Murdoch treballa també amb la utilització de referents intertextuals i amb jocs sobre obres literàries anteriors: la novel·la gòtica a L´Unicorn, o  el món de Shakespeare i el seu Hamlet a El príncep negre.  El lector al qual s’adrecen aquestes obres ha de ser actiu, atent i preparat per a la discussió d’idees, alhora que ben disposat al joc humorístic.            

D’entre la seva extensa producció, que no mostra descensos significatius de qualitat, n’hem de destacar necessàriament El mar, el mar (1978), la influencia de la qual s’estén fins a novel·listes del segle XXI com John Banville o Kazuo Ishiguro. Es tracta d’una obra alhora divertida i densa, on el “jo” narratiu es posa en dubte contínuament, i on el lector ha d’estar en alerta per a captar-ne els matisos i les contradiccions. Murdoch va continuar la seva producció al llarg dels anys vuitanta, tornant  periòdicament a l’assaig literari, però sense abandonar mai les seves preocupacions estètiques i metafísiques, sempre en exploració d’un platonisme renovat i actualitzat (n’és bona prova la recent edició en castellà de La salvación por las palabras). Sempre brillant ella mateixa en persona, tan complexa i imprevisible com els seus propis personatges, la major part de la seva obra espera encara una feina de traducció a la nostra llengua.   

 

Joan Curbet i Anna Casablancas,

responsables del curs England Revisited: Un segle de novel·les angleses i England, England: La novel·la anglesa actual, amb motiu del centenari del naixement d'Iris Murdoch

Autor: Laie

Comparteix

Anterior

Laie 24/01/2019

BCNegra 2019

Següent

Destacats