L'acabadora, de Michela Murgia

Una obra ens arriba d'Itàlia, Accabadora, que des de la publicació al 2009, ha estat un èxit de crítica i de vendes. El títol potser no ens diu res especial, i el nom de l'autora, potser tampoc.Però Michela Murgia, nascuda a Sardenya, ha tret des de llavors un nou llibre, Viaggio in Sardegna, editat per Enaudi, que ja va per la segona edició, i té en preparació la novel·la Ave Mary.

L'acabadora, editada en català per Proa i en castellà per Salamandra, desarma per las seva senzillesa. La Tzia Bonaria, vídua i sense fills, decideix demanar la Maria com a "filla d'ànima"; la mare de la Maria, una dona també vídua i pobra, que es refereix a la seva filla, com la "quarta" o "l'última" com qui arrossega una condemna, l'hi cedeix. La Tzia no intenta fer-li de mare i la Maria no s'enyora de la seva, i així, a poc a poc, el vincle s'estableix de manera natural, amb la dedicació del dia a dia i sense necessitat de gaires paraules. Però la Bonaria, temuda i respectada a parts iguals per la gent de Soreni, a banda de ser de la modista del poble, és també l'acabadora, la que ajuda a ben morir, la que acaba amb el patiment quan ja no hi ha un altre camí. La Maria creixerà al seu costat sense saber-ho i quan ho descobreixi no li serà fàcil de comprendre.

Hi ha llocs que semblen suspesos en el temps, amb un ritme propi, un anar fent que s'accentua més encara quan es tracta d'una illa. La distància fa que les tradicions no es perdin fàcilment i que els costums conservin la seva raó de ser. Aquesta no és només la història de la Bonaria i la Maria, és la història de les cerimònies del dol i del casori, de la vetlla, de l'olor del raïm quan s'acosta la verema, dels gueffus acabats de fer, de la copeta d'abbardente per les ànimes la nit de Tots Sants, de les supersticions... És la història d'un poble.