CUL

Quan la mort de l?altre s?ha fet poema, la mort perd part de la força del seu assetjament, aquesta amenaça de no poder seguir sent d avant la presència de la mort, impossibilitat de ser un mateix si no es mata la mort, si no se supera un dol que no és oblit sinó po ssibilitat d?alè.Aquest és el procés que, nascut del dolor, emprèn Martí Noy. L?única experiència de mort possible, que és la mort d e l?altre, la mort d?un ésser estimat, en aquest cas la mare, és capaç de convertir les llàgrimes ?que no es vessen per l?altre perq uè no hi...[Llegir més]