DOTZE DIES. RELAT D'UN VIATGE...

«(...) al final daquell primer jorn no només em feien un mal escandalós tots els músculs que a cada pas que feia veia les estrelles , i estava dèbil com una goma donada, sinó que també tenia butllofes als talons i els dits dels peus morats (...) Però no hi havia v olta de full, no tornaríem enrere. Vaig pensar abatuda que em quedaven dies i dies de trescada per davant/ en aquell moment no tenia lestat dànim adequat per entendre que, més aviat o més tard, els músculs senduririen i els peus es farien amb el camí i sanirie n reforçant»....[Llegir més]