LA MITJA VIDA

El que podria parèixer, a primer cop d?ull més aviat bast i ràpid, un poeta ensimismado (m?agrada molt la paraula i la deixo en cast ellà) ens mostra, en una relectura més lenta, un poeta tolerant, obert al món moral, que assenyala senders, que escriu notes d?un di ari personal d?una intimitat esbalaïdora i mira de persistir de viure dellà de les gravideses rígides del saber escrit. Un poeta mor al, amb tirada a la queixa, però també al joc, al plaer, als dobles sentits, ambiguy776/itats i contradiccions que el viure comport a. Perquè...[Llegir més]