DOS VIATGES

No és, sens dubte, casual que daquest llibre mespurnegin sobretot els poemes rimats: en el moment en què la poesia catalana es pod ia plantejar el problema que, respecte a la francesa, exposà Louis Aragon a «La Rime en 1940», ja en feia prou dintentar existir am agadissa, perquè, com deia Milosz de la Polònia dels temps sovietitzats, a Catalunya, el 1940, «el pensament era lliure per la senzi lla raó de trobar-se absolutament prohibit». Això ajornà un debat sobre la mètrica i la rima catalanes que ja es trobava pendent de nçà que, a l...[Llegir més]