ESCOLA DE CECS

Forçar la llengua. Cristal·litzar, en un sintagma, les dureses latents de les paraules. Amalgamar-les, compactar-les. Gosar, llavors , atresorar-les al palmell blanc del silenci. I prémer els dits de la parla. I llençar, des de la tensió enrabiada dels músculs de l espera, la pedra del poema contra la pell quieta de laigua. Perquè la veu del poeta ha de convocar, com un alè que plana sobre la vastitud blava dels oceans de la rutina, alguna gènesi desconeguda.(Joan Duran i Ferrer)