ON HE DEIXAT LES CLAUS...

Tot el poema és com el sol fet de no trobar les claus, i de preguntar: on són les claus..., amb aquesta veu baixa i amb un cert tem or. Amb inseguretat i desconfiança. El fet de trobar-se sol, dhaver perdut, qui sap on, les claus, és a dir, la seguretat, la llibe rtat, el poder dobrir i tancar.És com aquest pobre home que, de sobte, es troba perdut en un poble desconegut, on mai ha estat. I t othom el saluda, fins i tot sagenollen, el besen, el bisbe el condecora!... Però ell no coneix a ningú.